Un any més, els nostres barris s'omplen de propagandistes de partits polítics de tot tipus. Donen globus als nens, munten inflables, regalen carmels... forcen el somriure i surten a competir entre ells per la simpatia de l'electorat, com els comercials de qualsevol empresa d'electrodomèstics.
L'objectiu d'aquestes campanyes de màrqueting és el mateix per a tots: col·locar el cul dels seus respectius dirigents a la poltrona municipal, on, un cop amb el poder a les mans, ja no tornarem a veure'ls recorrent els barris somrient-nos, fent veure que els interessen els nostres problemes.
La simulació democràtica ja no serà necessària, i podran dedicar-se plenament a gestionar les polítiques que exigeix la lògica del Capital, ficar la mà al calaix o aprofitar la seva posició privilegiada per tancar sucosos tractes amb constructores, immobiliàries, i altres.
Indiferents a les seves promeses, però no als seus abusos, nosaltres optem per mantenir-nos al marge d'aquesta farsa. En 30 anys de democràcia participativa la situació al carrer no ha millorat, sinó que continua empitjorant. No hi ha un sol caixer a Barcelona que alguna nit no aculli una persona o vàries, l'atur se'ns menja i els treballs corrents cada cop són més precaris, la fam ha deixat de ser un conte sobre l'Àfrica que s'explica als nens petits per convertir-se en una realitat ben propera i immediata, cada dia hi ha més dones empeses a la prostitució com a única opció per poder sortir endavant, les presons i els centres de menors plens, les redades, la tortura i la brutalitat policial en augment, la justícia és una broma que costa vides, els trastorns psicològics i l'addicció al alcohol i les drogues cada cop més estesos,...
Tots els candidats a "representants del poble" saben que no canviaran això, ni aspiren a fer-ho. Perquè saben que tots aquests problemes, que ells no pateixen sinó que aprofiten, són fruit d'un problema més gran, de fons, estructural. És el problema d'una societat fonamentada en la dominació d'uns sobre els altres, en el privilegi i el xantatge, on no tenim capacitat per decidir sobre les nostres vides sinó que hem nascut per alimentar una màquina que no controlem.
Per això no legitimarem l'engranatge democràtic, no donarem el nostre vist i plau, no confiarem en aquells que primer ens somriuen i després ens trepitgen. Optarem per plantar cara frontalment al sistema que és causa de les nostres misèries. Mitjançant l'auto-organització, l'acció directa i la lluita al carrer. Conscients de que cap partit ens regalarà res, i de que la llibertat no es demana, sino que es conquesta.
PERQUE LA ÚNICA ELECCIÓ QUE DE VERITAT IMPORTA ÉS DECIDIR ENTRE RESIGNAR-SE O REBELAR-SE"
(Octaveta en format PDF aqui: http://www.zshare.net/download/9021127692df17a5/)
L'objectiu d'aquestes campanyes de màrqueting és el mateix per a tots: col·locar el cul dels seus respectius dirigents a la poltrona municipal, on, un cop amb el poder a les mans, ja no tornarem a veure'ls recorrent els barris somrient-nos, fent veure que els interessen els nostres problemes.
La simulació democràtica ja no serà necessària, i podran dedicar-se plenament a gestionar les polítiques que exigeix la lògica del Capital, ficar la mà al calaix o aprofitar la seva posició privilegiada per tancar sucosos tractes amb constructores, immobiliàries, i altres.
Indiferents a les seves promeses, però no als seus abusos, nosaltres optem per mantenir-nos al marge d'aquesta farsa. En 30 anys de democràcia participativa la situació al carrer no ha millorat, sinó que continua empitjorant. No hi ha un sol caixer a Barcelona que alguna nit no aculli una persona o vàries, l'atur se'ns menja i els treballs corrents cada cop són més precaris, la fam ha deixat de ser un conte sobre l'Àfrica que s'explica als nens petits per convertir-se en una realitat ben propera i immediata, cada dia hi ha més dones empeses a la prostitució com a única opció per poder sortir endavant, les presons i els centres de menors plens, les redades, la tortura i la brutalitat policial en augment, la justícia és una broma que costa vides, els trastorns psicològics i l'addicció al alcohol i les drogues cada cop més estesos,...
Tots els candidats a "representants del poble" saben que no canviaran això, ni aspiren a fer-ho. Perquè saben que tots aquests problemes, que ells no pateixen sinó que aprofiten, són fruit d'un problema més gran, de fons, estructural. És el problema d'una societat fonamentada en la dominació d'uns sobre els altres, en el privilegi i el xantatge, on no tenim capacitat per decidir sobre les nostres vides sinó que hem nascut per alimentar una màquina que no controlem.
Per això no legitimarem l'engranatge democràtic, no donarem el nostre vist i plau, no confiarem en aquells que primer ens somriuen i després ens trepitgen. Optarem per plantar cara frontalment al sistema que és causa de les nostres misèries. Mitjançant l'auto-organització, l'acció directa i la lluita al carrer. Conscients de que cap partit ens regalarà res, i de que la llibertat no es demana, sino que es conquesta.
PERQUE LA ÚNICA ELECCIÓ QUE DE VERITAT IMPORTA ÉS DECIDIR ENTRE RESIGNAR-SE O REBELAR-SE"
(Octaveta en format PDF aqui: http://www.zshare.net/download/9021127692df17a5/)
No hay comentarios:
Publicar un comentario